La població es basa
en un emplaçament de terrenys pla dins dels quaternaris del Plistocé i part de
l'holocé, i donat els seus quatre metres d'altitud sobre el nivell del mar la
seua habitabilitat va ser progressiva.
Els seus primers pobladors disseminats van ser els procedents del castell de
Sagunt, fugint de les persecucions durant les Guerra Púniques, que provocaren
l’assentament a la zona d’algunes persones romanes individualment sense
constitució de cap poblat.
Des dels primers temps de cultiu d'aquells disseminats romans i després els
musulmans, el terme de Massalfassar va donar una bona producció de raïm, i
posteriorment d'oliveres.
Una gran epidèmia de pesta l'any 1870 va reduir considerablement la gran
plantació de vinyes, afavorintl a progressiva substitució d’este cultiu per les
plantacions d'arbres fruiters, imperant principalment el taronger.
L'excel·lent situació i el bon clima han fet que l'emigració siga quasi nul·la,
sent un poble de progrés en mitjans de transports.
Sobre els seus primers habitants, direm que tota esta zona, amb part dels
termes de Puçol i Albuixech, s’anomenava: Casbaitar, però podríem a ciència
certa indicar que la nostra població era l'epicentre d'esta Colònia.
La referida població conjunta de Casbaitar, es remunta als anys 168 i 70
abans de Jesucrist, i va començar dins de la seua limitació d'habitants a tindre
una xicoteta concentració a partir de la cèlebre Batalla del Túria.
Van haver-hi uns anys de desmoralització entre els seus habitants, però acabat
l’enfrontament entre els caps romans (Pompeu, Sertori, Metel, entre altres) es
donà pas a un període de pacificació de totes estes agrupacions romanes.
Abans d'acabar este resum dels romans a Massalfassar direm que tota esta zona de
l'Horta Valenciana va patir les accions del germà menut de la família Scipión,
anomenat Nasica Publi Cornelio, que anava sotmetent les gents als seus
capritxos i desitjos.
A pesar de tota esta classe de vicissituds, tant la població de Massalfassar com
la dels seus voltants es van mantindre unides, patint després la vinguda dels
Bàrbars, i passant a millors temps amb l’arribada dels Bizantins i la
progressiva ordenació de la Península Ibèrica.
Per Assemblea General van triar un dels més destacats musulmans de la
tribu dels Amiríes, anomenat Abu Muyahid, com a Rei de Dénia, l'any 1010, qui
tenia jurisdicció des de Dénia a Saragossa i Tortosa i des de Dénia a Cartagena.
Este rei de Dénia va anar nomenantels seus respectius Reis Taifes a
Sogorb, València, Albarrasí, etc.... i l'any 1012 va visitar tota la zona de
Massalfassar i va nomenar els seus Caps Islàmics, alguns en la categoria
de Califa segons la importància de la Colònia Musulmana.
L’any 1025 va ser
nomenat cap musulmà de Massalfassar en Medir Ibn Bany, coincidint amb el
nomenament de Abu Malik com a Rei de València.
Encara que el
domini del poble musulmà estava baix les ordes del Rei de Dénia, anomenat
Abu Muyahid, posteriorment la família Ibn Aziz, van ser Reis de València i
protectors de Massalfassar i de totes les poblacions de l'Horta Valenciana, que
van emparentar amb el Rei de Saragossa, en Banu Hud Aziz.
Entre els
anys 1035 al 1045, apareix com a dirigent dels destins de
Massalfassar un musulmà anomenat Al Wany, que era germà del Cap Musulmà de
Rafelbunyol, tenint en aquell moment esta població de Massalfassar unes deu
cases o focs.
En la dècada de l'any 1060, tota esta zona de Massalfassar va tindre un gran
moment d'expansió per l'arribada a estos territoris dels Berbers, provinents
principalment de Mauritània i que van establir la grandiositat dels seus
sistemes de reg, cultius, distribució d'aigües, canalitzacions, etc... sistemes
i métodes que encara s’usen en l'actualitat.
El musulmà Al Wany va ajudar enormement igual que ho va fer el seu germà el Cap
Islàmic de Rafelbunyol en el progrés de Massalfassar, i en la dècada de 1060 a
1070 esta població es va convertir en una gran Alqueria musulmana.
L'any 1075 va morir el Cap Islàmic de Massalfassar, al Wany i es va fer càrrec
de la governabilitat d'esta població el seu fill (al Saddir Ibn Wany), que va
estar governant esta població fins a 1110. Ja molt major, va ser substituït per
Al Saddany Ibn Haddar, que era gendre del Rei de Toledo, anomenat Al Mamún.
Per esta raó este Cap Islàmic de Massalfassar va tindre gran distinció en
haver emparentat amb el Rei de Toledo i per tant amb el Rei de València, pel
casament de la seua cunyada amb Abd al Raubás, que era el governador musulmà de
València.
Va haver-hi un conflicte entre el governador de València i el Rei de Múrcia, en
el que va intervindre el Cap Musulmà de Massalfassar, i que va donar com a
resultat la pacificació d'ambdós Regnes de València i Múrcia i el nomenament
d'Abd Allah Marwan com a Valí Militar, el que actualment és un governador
militar.
Amb la desaparició del Saddany Ibn Haddar, per mort natural, apareix un parent
seu cridat Abu Said Manny com a Cap Islàmic de l'Alqueria de Massalfassar, i
unit al Califa i Cadi de Museros, que en aquell moment era Abu Yassaif.
Per esta circumstància de col·laboracions i afinitat del Cap Musulmà de
Massalfassar, Abu Said al Many va ser nomenat posteriorment per al càrrec de
Cadi o jutge de Museros.
Tot este territori musulmà de Massalfassar i la resta de poblacions van estar
defeses pel Cabdill Musulmà a l'Azraq, que tenia la seua residència en el
castell de Pego i la Vall d'Alcalà. Este Cabdill mai va ser vençut per
les tropes del Rei Aragonés Jaume I.
En 1160, apareix com a Cap Musulmà al Dennir Ibn Allah que era procedent de
Tortosa.
La intromissió de Rodrigo Díaz de Vivar (El Cid Campeador) va fer
estralls des de 1090 fins 1099, any en què va ser enverinat. El Cid estava a les
ordes del Rei de Saragossa, i el va persuadir perquè invadira València, per
constituir després juntament amb al Rei de Toledo una aliança dels tres Regnes,
i convertir-lo a ell en governador seu.
La zona de Massalfassar estava governada pel Cadi de Museros Abu Ibn Djahhaf,
qui va ser sorprés i mort pel Cid.
Llavors el Cid Campeador, per a guanyar-se l'amistat de musulmans i cristians,
va formar a València la Primera República Municipal del món, però açò només va
ser un estratagema. Va morir l'any 1099 i la seua dona Na Jmena Díaz va
tindre el cadàver fins a 1102.
Durant la dominació a València, va transformar la Mesquita Major en catedral, i
va nomenar el primer Bisbe de València (Jerónimo de Perigord).
Na Jimena va fugir de València amb el cadàver del seu espòs El Cid Campeador i
esta va ser presa pels Almoràvits. L'any 1125, el Rei d'Aragó el senyor Alfons I
el Batallador va voler apoderar-se’n de nou, però va fracassar per la gran
contesa ocorreguda davant dels musulmans de la zona de Massalfassar, que van
repel·lir el referit Rei fent-lo retirar-se a Saragossa.
Posteriorment van començar a dominar tota l'Horta de València els Almohades,
però el poble musulmà de Massalfassar es van oposar a estos musulmans que volien
posar forts impostos.
Ja dins de l'any 1238, el rei aragonés Jaume I que estava emplaçat en el
Castellet d'El Puig de Santa Maria, després de dominar Massalfassar i totes les
poblacions de l'Horta Valenciana, va entrar triomfant en la ciutat de València
el 28 de setembre de 1238, encara que no en va prendre possessió fins el
9 d'octubre d'eixe mateix any.
La població de Massalfassar estava ja donada al sobirà d'Albarrasí Pedro
Fernández d'Azagra, per la distribució que va fer l'escrivà reial Guillem
d'Andrade Arnau, que era natural d'esta població i era la mà dreta del rei Jaume
I, qui li va donar amplis poders per a distribuir la zona de l'Horta a la seua
forma i bon entendre, per això va governar diferents poblacions com Puçol,
Rafelbunyol, Massamagrell etc...
La majoria de musulmans que habitaven en la població de Massalfassar van fugir
cap a la Serra d'Espadà, on posteriorment amb altres contingents de musulmans
provinents del Camp de Llíria principalment van formar el Regne Musulmà
d'Espadà.
Este Regne d'Espadà va estar governat per Abu Garbán, que era natural d'Algar
del Palància i que va triar el nom de Zelim al Mamum, estant protegit pel
gran Cabdill musulmà a l'Azraq.
També es van refugiar els musulmans de Massalfassar per la Serra de
Cazorla, però el gran contingent d'ells, es va concentrar en la Serra d'Espadà i
alguns es van passar cap a la Vall d'Alcalá, prop d'Alcoi, on estaven protegits
pel referit Cabdill musulmà a l'Azraq que tenia la seua residència en el castell
de Pego.
El fill de Massalfassar, escrivà Major del Rei Jaume I, no té res a veure
amb Guillem d’Entença, que era el tio del referit rei aragonés Jaume I, i que va
morir en El Puig de Santa Maria, on va ser soterrat.
La filla de Guillém d'Arnau, Emenenciana va nàixer a Massalfassar, però no va
residir en esta població.
Sobre l'any 1470, Guillem Ibañez, nascut a Puçol, va tindre gran interés per
Massalfassar per ser el bressol dels seus avantpassats, anteriorment mencionats.
D'entre esta gran família oriünda de la població de Massalfassar va
nàixer Juan Guillem, que va ser un gran pintor, les obres del qual destaquen en
la catedral de València, sobretot la Proposituría en la Capilla Major, que data
de l'any 1461.
Amb este resum direm que Massalfassar es va anomenar durant l'època romana:
CASBAITAR. L'any 1012 va ser visitada pel rei Abu Muyahid. Posteriorment se la
va denominar MASALFAZAR, que volia dir Alqueria del Senyor Fazar o Fasar, que
era un governant musulmà amo d'esta població musulmana.
Amb la conquista cristiana per part del rei aragonés Jaume I, esta població
passà a anomenar-se MASALFASSAR i actualment el seu nom en valencià és
MASSALFASSAR.
Massalfassar va ser dirigida pel primer cap musulmà (Abu Hallaf al Bany)
pertanyent a la tribu dels Amiriés.
Després va ser colònia musulmana i se la va reconéixer com a Alqueria. Després
de la conquista cristiana per Jaume I va ser donada al sobirà d'Albarrasí (Pedro
Fernández d'Azagra). I l'any 1245 passa a mans de Luis Fernández de Hijar.
Posteriorment va ser donada per Jaume I El Conquistador a favor de Berenguer
Dalmau (de la Noblesa Aragonesa, emparentats amb la Noblesa Catalana).
L'amo i senyor de Massalfassar (Antoni Dalmau Ribas) va tindre dos fills (Antoni
i Joan) que van ser nobles guerrers.
D'entre ells va destacar un nét del Senyor de Massalfassar (Antoni Dalmau
Ribas), pintor i autor entre altres obres del Cor de la catedral de
València.
I un altre membre de la mateixa família (Luis Dalmay Gil) va ser un gran pintor
valencià, que més tard va alternar esta faena amb la d’arquitecte i escultor. El
retaule que hi havia en el monestir de Sant Miquel dels Reis, va ser obra del
referit pintor oriünd de Massalfassar.
La Corona de València i Aragó van disposar que un terç de les seues rendes foren
per a la Corona d'Aragó i açò va suscitar un pleit, que acabà amb la compra de
la població de Massalfassar per part del noble aragonés (Antonio Juan).
Este llinatge de la família Juan, eren d'una mescla d'aragonesos i catalans que
van arribar a Massalfassar a partir del segle XIII, i l'any 1340 l'amo i Senyor
de Massalfassar era Pedro Juan Vidal.
Este Senyor de Massalfassar va participar en la contesa d'Avinyó en el marc del
conflicte del papa Benet XIII, OSTENTANT el grau de capità de les tropes del
pontífex d'Avinyó.
Com a cas especial en tot el Regne de València, la població de Massalfassar va
ser distingida com a fundadora de la Cartoixa de Vall de Crist d'Altura, sent el
seu fundador l'infant Martí després va ser rei de València i Aragó amb el nom de
Martí I l'Humà.
Seguint la tradició de la població de Massalfassar es va comprometre a ajudar a
la referida Cartoixa de Vall de Crist, amb un terç delme de les seues rendes.
La importància de Massalfassar era tan gran dins del braç eclesiàstic que,
a la mort del rei Martí I l'Humà, el Consell o Parlament de València, va
nomenar l'amo i Senyor de Massalfassar (Pedro Juan Vidal) representant en el
procés d’elecció del successor del referit rei.
L'Alcaid del castell de Xàtiva (Martín Juan Muñoz) era natural de Massalfassar,
i un fill d'este (Francisco Juan Torres) va heretar el Senyoriu de Thous.
I un fill del Senyor de Massalfassar (Juan Juan de Torres) que havia nascut en
Thous, però vivia al poble, va arribar a ser Alcaid del Palau Reial de
València.
Com a resum
de la important Família Juan, dir que van ser els amos i Senyors de
Massalfassar, Vinalesa, Thous, Armillas, Moncofa i Molina d'Aragó.
Entre ells cal destacar a Arnau Juan (Jurista del rei Pere el Cerimoniós i autor
d'importants obres jurídiques de València).
També apareix l'any 1359 que el rei de València i Aragó (Pere el Ceremioniós) va
regalar la població de Massalfassar al seu ajudant Antolín de Fortillach.
Posteriorment la Família Eixarch van ser els amos i Senyors de Massalfassar, i
l'any 1490 va ser adquirida per Luis Eixarch que va tindre un fill (Juan Manuel
Eixarch) que va ser Ajudant de la Virreina de València (Germana de Foix) i va
ser un dels grans repressors contra els agermanats de València.
La importància d'esta família es reflectix en la instauració del monestir dels
Frares Mínims a Caudiel, amb l'ajuda de Pedro Miralles un Acóloto de Bejís.
Després d'acabar esta saga, va passar la propietat de Massalfassar a la influent
família dels Bellvís, que era una altra gran potència econòmica, sent el primer
amo i senyor Antonio de Bellvís.
En 1691 Massalfassar va patir els atacs de la Guerra de Successió, que
enfrontaba els partidaris de l’Arxiduc Carles i els de Felip de Borbó.
En el mes de maig de 1759 va pujar al tron Carles III i per a aconseguir
l'amistat amb València va crear la Societat d'amics del País i el Consolat de la
Llotja.
Però el poble de Massalfassar com tots els de l'Horta de València van
protestar contra estos pedaços del rei Carles III, ja que el que es desitjava
eren la posada al punt dels nostres Furs Valencians.
Posteriorment la Guerra de la Independència va tindre el seu ressò a la població
de Massalfassar per via del fill de Jaime Alfonso i Juan que va organitzar les
guerrilles contra els francesos, formant diverses quadrilles de lluitadors
organitzats principalment per la Serra Calderona.
Ja en 1874 un gran lluitador anomenat Joaquín Santed Murgui es va apoderar de la
ciutat d'Albacete, abans de passar-se a França. Tant ell com Miguel Lozano, gran
lluitador també, eren de Massalfassar.
Si desitja
obtindre el llibre de la història de Massalfassar, passe per l'Ajuntament a
partir del mes d'octubre del 2005
|
|
